Bienvenidos a l'Ille de St. Louis. En una calle de las diez u once que hay, está el paraíso. Sí. De verdad. En serio. Existe. El cielo está en la tierra. Ni recuerdo cómo se llama. Desde fuera parece una tienda de cosas tipo cajas de hojalata, moldes para pastel. Hay un piano viejo, viejo, viejo. Cuando te fijas un poco más, ahí descubres un mostrador con: pastel de chocolate, pastel d'epices, pastel de naranja, pastel de limón, pastel de almendras, pastel, pastel, pastel. Y luego desvelas la clave de tanta magia: el chocolat chaud. Sí, CHOCOLAT CHAUD. De nuevo habría que rendir un homenaje a Anne Lise por darme a conocer un lugar como este.
Se sirve en una especie de tetera, con dos tacitas minúsculas, más una jarra de agua con dos vasos de chupito. Y a beber. Por supuesto hay que acompañar tan exquisito elixir de un rico manjar como... TARTA DE CHOCOLATE. El brownie elevado a la enésima potencia. Es la primera vez que me dicen que en un sitio hacen lecturas y música en directo y ni me inmuto. No sé, debía de tener la cabeza en otra parte.
De vuelta a casa, a velocidad muy muy limitada, aún tomé un par de fotos. Voilà:
Esto, aunque no se entienda en la foto que hice precipitadamente, es un hombre pedaleando un artilugio lleeeeno de objetos. Qué majo! Hasta nos saludó. París, poesía en movimiento.
Hôtel de Ville. El Ayuntamiento. ¿A que invita a pedir subvenciones?
6 comentarios:
ehem, pero esto qué es? a mi quan m'hi penses portar a provar aquest chocolat chaud i el pastís? pq des q sóc a parís només he provat chocolats chauds desastrosos: el primer, casi em maten amb una pissarra d'anuncis; el segon, de matinada, llet amb una mooolt petita quantitat de nesquick i va costar 6€!!
jo vull nous records de chocolat chaud! vull que em torni a agradar la xocolata!! i sobre tot, vull esborrar els dos records precedents!!!!
Ei! No problemo. Ja sé que fa molt de temps que no ens veiem però a veure si trobem una estona i quedem per fer una xocolata de veritat. Per cert, encara m'estic recuperant de la pel·licula que em vist avui. Sort que la que vam veure ahir estava bé perquè entre Paranoid Park i la de... bé, la del Brad Pitt de diumenge, la meva tolerància cinematogràfica està sota mínims ;-) Res, a veure quan fan una novena part d'American Pie que tanta intel·ligència cinèfila acabarà amb mi. Eh! però que m'ho he passat molt bé. Fins i tot segueix en peu el tema de la xocolata, ole! Fins demà encore!
fet! és una cita doncs, em deus una xocolata de veritat amb pastís. però per cert, xocolata i pastís de xocolata tipus brownie? no embafa namica tot junt?
Si, embafa. Va ser heroic i després em vaig sentir millor persona. Concretament més gran i pesada. Però, bé, ja m'ho explicaràs tu mateixa, ja!
Sento tallar tan intim dialeg, pero com que encara no he deixat cap comentari... Algunes notes al respecte:
-no aneu a veure Stardust a no ser que estigueu completament enamorades com quan tenieu 14 anys
-Aneu amb compte amb tanta xocolata
-Hi sereu a l'Agost? :P
- uhm... stardust? ein?
- la xocolata no ens fa por. som valentes. valentes i gourmandes :P
- a l'agost? ets conscient de quants mesos falten per l'agost?
Publicar un comentario